Era un rottweiler que quan tenia 9 anys em varen col.locar un marcapassos. Tot va començar un bon dia que el meu amo va tornar de treballar i em va trobar desmaiada en terra. Es va pensar que pot ser m’havia intoxicat amb l’estufa de butà. Corrent em va traslladar a Assistència Veterinària.

Després d’anàlisis, radiografies, electrocardiogrames i altres proves em van diagnosticar un bloqueig cardíac de tercer grau amb una freqüència cardíaca basal de 34 ppm. Vaig quedar ingressada per a continuar fent proves i descartar malalties sistèmiques que poguessin donar aquests tipus de bloqueig. Totes els resultats eren normals i el Holter va confirmar que es tractava d’un problema cardíac primari.

Només hi havia una solució posar un marcapassos per a fer bategar el meu cor a una freqüència cardíaca mínima de 65-70 ppm. Poc a poc em vaig anar recuperant de la cirurgia i al mes podia fer quasi una vida normal. Anava a revisió cada mes.

Vaig portar el marcapassos durant un any. Vaig veure créixer la família i vaig poder gaudir de la felicitat dels meus amos.

De cop i volta  un dia vaig perdre la gana i vaig vomitar. Patia una insuficiència renal i malgrat els esforços no es va poder controlar. Vaig tenir una mort ràpida i no vaig patir.

He estat molt afortunada per que em varen estimar molt mentre vivia.