Grup sanguini gats

Les transfusions sanguínies en animals de companyia s’han utilitzat durant molts anys en la medicina veterinària tant en casos d’urgència en hemorràgies agudes com en el tractament de malalties que desenvolupen en anèmies greus.
De la mateixa manera que en la medicina humana, en els animals també existeixen diferents grups sanguinis. Conèixer el grup sanguini dels nostres animals és molt important a l’hora de realitzar transfusions de sang, d’aquesta manera podem administrar sang del mateix grup i per tant, evitar reaccions d’ hipersensibilitat

En els gats, es coneixen 4 grups sanguinis, A, B, AB  i MiK . Els gats del grup A són els més predominants (un 60% de la població), els del grup B (20% de la població felina) són comuns en algunes races com el British Shorthair i el Cornish  Rex, els grups AB  (6%) i MiK  (4%) són molt difícils de trobar.

Al nostre hospital disposem de Tests ràpids que en menys de 10 minuts ens permeten conèixer el grup sanguini dels nostres gats.

App MiVeterinario

Ja has accedit a la pàgina web o l’aplicació mòbil de la teva mascota?

 

Mi Veterinario.com és l’àrea privada de la teva mascota a través de la qual podràs rebre notificacions de cites i recordatoris del teu veterinari (vacunes, tractaments…), conèixer les últimes notícies, promocions, curiositats i consells importants per a la teva mascota, a més de tenir controlades totes les seves dades.

 

Pots accedir a la informació a través de la pàgina web (miveterinario.com) o bé a través del mòbil amb l’App Mi Veterinario (disponible a Apple Store i Google Play).

Mi Veterinario.com és un espai privat on nom és tu pots accedir amb el nom d’usuari i la contrasenya. Pots demanar les teves dades d’accés a través del correu electrònic assistenciavet24h@gmail.com, al telèfon 93 885 22 64 o bé al centre veterinari.

Si tens qualsevol consulta no dubtis posar-te en contacte amb nosaltres!

Amb Mi Veterinario tindràs Assistència Veterinària més a prop.

Esperem que t’agradi!

Cos estrany a intestí.

L’Hades, un american staffordshire de 9 anys, ens va visitar perquè tenia vòmits i apatia.

Primer, el vam explorar bé i li vam fer radiografies, i després, li vam fer radiografies amb contrast amb les quals vam veure que el trànsit intestinal estava interromput per un possible cos estrany.

Gràcies a la cirurgia, vam poder treure-li el què li produïa el malestar, que era un pinyol de préssec!


Hospitalització de gats

Estem d’estrena!

Les gàbies per a gats ja disposen de nous llits adaptats a les seves necessitats: disminueixen l’estrès de l’animal i fan que se sentin com a casa.

           

Ferida ocular

Les passejades de vegades també provoquen urgències!

 

Va venir un dogo argentí amb una ferida a la còrnia que li produïa un gran dolor ocular. Els propietaris li havien vist just després de tornar de passejar. A urgències li vàrem receptar antiinflamatori, i també es va recomanar una segona visita a la especialista Susana Poveda,  per revisar-lo al cap d’uns dies.

Va ser llavors, quan l’ull estava més desinflamat, que amb el microscopi òptic, es va veure que hi havia un cos estrany, molt petit, això sí, era un trosset minúscul de fulla!, que estava sent un GRAN problema per l’animal. Amb una senzilla i precisa maniobra, se li va retirar i es va solucionar definitivament el problema.

Fauna salvatge

Assistència Veterinària, som un centre col·laborador en la recollida d’animals protegits.

 

 

De tant en tant rebem cries de mussol, algun estornell, falciots, eriçons i altres animals salvatges.

El protocol a seguir és posar-nos en contacte amb els Agents Rurals perquè els passin a recollir.Llavors els porten a un centre de recuperació de fauna salvatge, on de seguida que milloren són reintroduïts al seu hàbitat.

Hem de destacar la feina dels Agents Rurals, la seva impecable professionalitat i entrega, fent sempre fàcil el difícil. Quan marxen amb els animalons, sempre tenim la certesa de què queden en bones mans.

 

Resecció del paladar tou

La síndrome Braquicefàlica, és una enfermetat hereditaria i progresiva.

Es deu a una una malformació que tenen el 98% de les races braquicefàliques:  Bulldog francés,  el Bulldog anglès, el Carlino,  el King Cavalier Spaniel  alguns Chow chow,  Shar-pei o l’Stafford anglès. (Tots els xatos).

 

 

 

 

 

 

S’ha de practicar una cirurgia paliativa, que consisteix en  retallar un tros de paladar tou que sobra i que és el responsable dels MOLESTOS RONCS! (també pot ocasionar més vòmits del normal al bloquejar la glotis).

Aquesta intervenció és recomanable fer-la abans de l’any de vida de l’animal perquè més tard ens pot donar d’altres lesions més difícils de tractar.

Per què esterilitzar la meva mascota?

Tots hem sentit a parlar de les campanyes d’esterilització de gossos i gats. I per què es fan?

En el cas d’animals lliures, es fan per controlar el número poblacional. I en el cas d’animals domèstics, perquè comporten certs beneficis. En aquest article farem una breu explicació de què es l’esterilització, quines opcions quirúrgiques tenim i quins són els avantatges que ens aporten.

L’esterilització és la intervenció que té com a objectiu suprimir la capacitat reproductiva de l’animal. Les opcions quirúrgiques que més es realitzen en la clínica de petits animals són la  ovariectomia, ovariohisterectomia i la lligadura de trompes, en les femelles; i la orquiectomia i la vasectomia, en els mascles.

La principal diferència entre ells és que en la lligadura de trompes i en la vasectomia no s’extreuen els òrgans sexuals, i per tant no hi ha alteració de processos hormonals,  i en la resta sí.

La gran pregunta és: “Quins són els avantatges de treure els òrgans sexuals?”. Doncs, són més dels que ens pensem.

En les femelles, evita infeccions de matriu, embaraços psicològics i  disminueix la probabilitat de tumors mamaris (sobretot abans del primer zel).

En els mascles evita marcatges urinaris, certs quadres d’agressivitat i múltiples tumors, com els testiculars, prostàtics o perianals. És a dir, a part dels motius mèdics rellevants, hi ha els comportamentals, com disminuir conflictes entre mascles, nerviosisme per tenir a prop una femella en zel, miccions inadequades, embaraços no desitjats, etc…

Enrere hauríen de quedar llegendes urbanes com “les femelles necessiten parir com a mínim una vegada”, “els mascles han de conèixer què és la monta”, “si una gossa pareix té menys embaraços psicològics”, etc... tots ells comentaris que s’escolten a peu de carrer, desacreditats amb el temps, en demostrar-se científicament que no tenen cap certesa.

L’esterilització aporta uns beneficis a la nostra mascota que cal tenir en compte. Serà la veterinària que, individualment per a cada pacient, ens informarà i orientarà de quina és la millor opció quirúrgica.

Fòbia als petards

Ja arriba Sant Joan i amb ell: la festa, la coca, el cava i els petards! La majoria de la gent passa aquesta revetlla amb els amics fent festa i xerinola, però per molts altres Sant Joan NO ÉS UNA FESTA, ÉS UN PROBLEMA I GROS! les seves mascotes tenen “FÒBIA ALS PETARDS”.
És fàcil de saber si el seu gos té por als petards, els símptomes són clars, l’animal quan escolta un petard intenta trobar un amagatall o busca la protecció del seu propietari, es posa molt nerviós, panteixa, pot salivejar una mica i fins i tot tremolar com una fulla. Alguns animals fins i tot poden arribar a fer-se les necessitats a sobre. Aquest problema és molt freqüent en gossos i es presenta per Sant Joan, quan fa tempesta de trons i llamps o quan es juga un Barça-Madrid.
Què podem fer? El consell més important que podem donar és la PREVENCIÓ.
Quan el cadell sent per primer cop un soroll fort, com els petards o trons, s’espanta i busca el refugi i protecció del seu millor amic: el seu amo. La nostra reacció innata és acaronar-lo, abraçar-lo i intentar donar-li consol. Aquesta és la reacció normal però això provoca en el gos un reforç positiu de la por i la perpetua, és a dir, el gos el que entén és el següent: «Ja deia jo que m’havia d’espantar d’aquest soroll tan fort, el meu amo també s’ha espantat i m’està consolant i donant la raó».
Això quan passa un o dos cops fa que cada vegada es reforci més i acaba desembocant en una fòbia que fins i tot, en alguns casos, quan fa mal temps l’animal ja es posa neguitós. El que hauríem de fer és que quan ve a buscar-nos s’ha de treure importància al fet i ignorar la seva por i fer-lo jugar o entretenir-lo amb altres coses fins que s’oblidi del que ha passat. Així si nosaltres, el seu punt de referència, no li demostrem que s’havia de preocupar per aquest fet, no ho farà.
Una vegada s’ha instaurat la fòbia, el remei és complicat. Si el problema només es presenta un dia en concret amb estímuls molt forts el que podem fer és sanar al nostre veterinari que ens pot donar unes pastilles que faran que la nostra mascota no ho passi tan malament.
Si el problema és més greu i es passa una setmana o més amb por, hi ha un altre tractament que és eficaç però s’ha de començar un mes o mes i mig abans de St. Joan.
Si per últim, el problema es vol erradicar, s’ha de fer un tractament de dessensibilització als sorolls forts, però això encara que possible, és complicat de dur a terme i és imprescindible l’aplicació d’aquest tractament per part d’un veterinari especialista en comportament animal, un etòleg.

Embaraç psicològic de les gosses

Les hormones involucrades en aquest procés són la progesterona i la prolactina. La primera augmenta després del zel per poder mantenir l’embaraç i la segona serà la responsable de la producció de llet. Encara que no hi hagi fecundació també es donen aquests canvis hormonals i per això diem que la pseudogestació és un fenomen normal.

Si notem algun canvi important dels anteriorment comentats en la nostra gossa l’hem de portar el veterinari. Ell valorarà si és una gestació veritable o es tracta d’una pseudogestació. Ens donarà recomanacions com no aplicar compreses fredes o calentes a les mames, o no permetre que elles mateixes es netegin les mames per no estimular més la secreció de llet. Entre d’altres pautes de maneig valorarà l’estat físic de l’animal i si és necessari o no donar medicació.

Moltes vegades estem davant d’aquests problemes de deshidratació i hipotèrmia i no els podem tractar perquè no els percebem. Sovint el què creiem és que no mamen perquè la mare no els deixa, o perquè la llet d’aquesta té alguna deficiència nutricional. Quan en realitat el que els passa és que no tenen les condicions ambientals necessàries per una bona homeostasi. És vital doncs, posar ènfasi en mantenir un ambient amb alta humitat relativa i temperatura elevada. La forma d’aconseguir-ho és posant una font de calor que ens permeti mantenir l’àrea on habita la camada a la temperatura recomanada segons els dies de vida i una humitat del 60%. També els podem ajudar controlant si reben la suficient ingesta de líquids, si tenen lliure accés a ells i si són els adients.

Durant la fase de creixement dels cadells han de tenir un augment de pes exponencial. Aquest fet és un indici de bona salut. Per tant, pesarem els cadell cada dos o tres dies, com a mínim en les primeres quatre setmanes. Si el pes no augmenta respecte l’anterior o es manté igual el més recomanat és consultar-ho al nostre veterinari perquè ens indiqui quines seran les nostres pautes a seguir.