L’automedicació de la nostre mascota

L’automedicació en les mascotes pot ocasionar problemes seriosos. Entenem que normalment és el propietari qui decideix medicar l’animal però en poques situacions és el propi animal que veu el pot o la tira de pastilles i se les menja.

Els fàrmacs que més s’utilitzen en l’automedicació són els antibiòtics, els antiinflamatoris i els antiparasitaris externs que no serveixen per això o mal aplicats.

Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llavors no fan efecte i hem de recórrer a altres antibiòtics a vegades més potents i que no serien els més adients pel problema que hem de solucionar.

Per una altra banda tenim els antiinflamatoris, d’aquests hi ha una gran varietat i els seus efectes secundaris també són molt diversos desde malalties endocrines a úlceres i perforacions gastrointestinals, intoxicacions, poden emmascarar malalties,… No és convenient canviar de principi actiu a meitat d’un tractament a no ser que el veterinari ho cregui convenient. Actualment cada vegada s’utilitzen antiinflamatoris més específics per la inflamació i formulats especialment per animals que causen menys efectes secundaris. L’èxit o el fracàs del tractament amb antiinflamatoris depen de la dosis establerta i la seva durada que ha de ser prescrita per un veterinari.

No es convenient utilitzar com a antiparasitaris externs productes que no tinguin aquest fi en el seu prospecte. Els productes antiparasitaris externs són molt eficaços i estan dissenyats perquè puguin ser aplicats pels propietaris i sense un control veterinari sempre i quan es segueixin les instruccions establertes pel fabricant.  S’ha de tenir en compte que el producte sigui adequat pel pes de de la mascota, que sigui per a l’espècie corresponent i que s’apliqui de manera correcte a la zona indicada pel laboratori. Si no s’utilitza el producte adequat podem provocar una intoxicació aguda que pot causar la mort de l’animal si no s’actua ràpid, o tot el contrari, que el producte no tingui l’efecte esperat degut a que la dosis administrada és inferior a la que necessita l’animal.

Hem de pensar que els animals i les persones som diferents i que la fisiologia de les persones no és igual que la dels animals per això abans de donar qualsevol fàrmac a una mascota millor consultar-ho a un veterinari.