El gat geriàtric

Amb els anys, el gat, felis catus, ha anat guanyant terreny dins les nostres cases i en les nostres vides. La domesticació ha augmentat la seva esperança de vida fins a una mitja entre 15 i 20 anys, i és a partir dels 10 anys que un gat es considera un pacient geriàtric. Amb el pas del temps els seus hàbits, les seves preferències i la seva condició física canvien. Ara bé, és quan el nostre gat vell comença a moure’s menys, jugar menys i netejar-se menys,  que hem de pensar que no només és per l’edat, i que és important el treball en equip entre propietari i veterinari, tan per diagnosticar possibles malalties precoçment, com per millorar-li la qualitat de vida.

El canvi més notable és a nivell de mobilitat. Amb l’envelliment els músculs perden tonicitat i les articulacions degeneren. A més, els gats vells acostumen a dormir més, tot i tenir un son menys profund. Com a conseqüència, a casa, podem observar que està més quiet, no s’enfila als llocs habituals, es neteja amb menys freqüència o només en certes zones. Quan aquest fet cursa amb dolor, el gat pot evitar el nostre contacte físic i, fins i tot, presentar agressivitat a l’intentar acariciar-lo o agafar-lo. Al deteriorar-se el sentit de l’olfacte i del gust, juntament amb problemes de dentició, acostuma a menjar menys o escollir les dietes més toves. Alhora, pot variar la funcionalitat intestinal, que juntament amb una disminució de la mobilitat, pot derivar en problemes de restrenyiment.

Les visites anuals veterinàries d’un pacient geriàtric són bàsiques per fer un seguiment i diagnòstic precoç de possibles patologies. Les més freqüents són la hipertensió, insuficiència renal, l’artrosi i/o artritis i l’hipertiroïdisme. Per descartar-les, acostuma a ser necessari realitzar anàlisi de sang, pressió arterial i altres proves complementàries. En la consulta també es parla amb el propietari per detectar canvis en els hàbits o comportament del gat que puguin ser indicis d’algun problema.

A part de les revisions, hi ha petites mesures, que no ens suposaran gran esforç, i amb elles millorarem la qualitat de vida del nostre amic felí. Referint-nos al seu descans, li podem posar una hamaca al radiador, perquè estigui ben calentó. També se li pot oferir un jaç tou sobre el sofà, o al relleix de la finestra, o col·locar esglaons perquè pugui pujar en aquell lloc que abans li agradava tan. Com que el gat geriàtric tendeix a veure menys aigua és beneficiós tenir una font d’aigua i afegir-li dieta tova, per exemple llaunes, que també li seran més fàcil d’ingerir si té problemes periodontals. Respecte la higiene, cal fixar-nos si per ell és difícil accedir a la caixa de sorra. Si fos el cas, podem buscar una safata descoberta més baixa i col·locar-ne més per tota la casa, per assegurar que la tingui fàcilment a l’abast.

Hi ha tres ingredients bàsics perquè el nostre company de viatge geriàtric estigui satisfet: l’atenció, la dedicació i la tranquil·litat. Això, juntament amb un bon diàleg propietari-veterinari li assegurarà una feliç vellesa.